
“Els contemplatius
no necessiten cap cel a les altures perquè per a ells tota cosa és sagrada: ‘Així
a la terra com es fa al cel’, diu una antiga pregària. La contemplació no es
preocupa pel demà, no s’interessa per com arribar al nirvana o com guanyar el
cel. La persona contemplativa no discuteix sobre doctrines. ‘La veritat només
pot ser percebuda per ella mateixa’, com digué Nicolas de Cusa, tot recordant
el Mestre Eckhart; això ho repetí Ramana Maharsi i d’altres. Les persones
contemplatives són ‘pobres d’esperit’. El contemplatiu no es mou pel diner, no
li fa falta. Per això, una civilització que exigeix diners és
anticontemplativa. La temporalitat és l’obsessió de la modernitat. L’acceleració
és la gran descoberta de la ciència moderna. La contemplació no s’interessa pel
després, sinó per l’ara. Cada moment és decisiu; cada dia és una vida. El contemplatiu
viu la ‘tempiternitat’ ara; ‘l’home ha de ser feliç perquè existeix’, digué Ramon
Llull. L’autèntic contemplatiu no espera res per a demà; ha superat al temps. El
Nirvâna ja és aquí i ara; la realització no t’ha de aportar res; només que
abans no ho sabies. El contemplatiu descobreix la realitat sempiterna,
integrant-se completament a la dimensió vertical. La persona contemplativa no
realitza res pensant obtenir-ne quelcom. El contemplatiu gaudeix de la vida perquè
la vida és joia i Brahman Ânanda” (Raimon Panikkar).