En la tradición hebrea, el nombre de cada persona expresaría su naturaleza, puesto que la palabra "nombre" שֵׁם (shem) se encuentra justo en medio de la palabra "alma" נְשָׁמָה (neshamah).

Des de la perspectiva tradicional de René Guénon, avui día, la societat humana ja no deriva de la religió; fins i tot, la mateixa religió es confon amb la moral. I es que l'home sempre ha desconfiat d'alló que no comprén; per aixó, el simbolisme esdevé la millor manera per captar un "ordre superior", que la societat moderna menysprea, obsesionada amb separar cos i ànima.
El Gènesi diu "al principi era el Verb"; l'unitat divina passa per ser el veritable fonament del simbolisme.
Amb la llegenda del Grial, trobem un got simbólicament com a recipient de l'esperit diví (com també esdevenen el cor, l'ou, el triangle invertit o la mitja lluna), ja present a l'ideografia egípcia.
La llegenda diu que el Grial fou confiat amb Adán, després que uns àngels tallessin una maragda caiguda del front de Lucifer al moment de ser expulsat dels cels; poc després el va perdre'l el mateix Adán, al ser expulsat del Paradís terrenal. Posteriorment, son fill Set aconseguí retrobar-ho, donant-se així continuitat al llarg dels segles. Abans de morir Jesucrist a la creu, es ferit per la llança Longinos, vessant-se sa sang al calze del Grial de Josep d'Arimatea; aquest marxarà a França i Anglaterra, acabant a mans del mag Merlín. I serà Merlín qui proposarà trobar-ho al millor cavaller de la Taula Rodona (i així conectar el Regne d'Artur amb el coneixament espiritual propi de la Tradició Primordial).
Aquí Guénon ens recorda d'altres paral.lelismes amb els dotze cavallers de la Taula Rodona, com els dotze deixebles del Crist o les dotze constel.lacions zodiacals.
Paral.lelament al mite del got sacrificial del Crist, tenim múltiples variants des de l'Orient fins l'Occident, des de el got que conté el Soma védic o l'Haoma mazdeista, l'Amrita hindú, l'ambrosia grega, els mites d'Adonis, Sant Jordi o les referències alquímiques de l'athanor.
Trobar el Grial es realitzar 'els estats interiors', després d'enfrontar-los amb els 'inferiors' (qual Yihad o simbólica lluita entre àngels i demonis, la serp contra l'aliga, la llum i les tenebres mazdeistes o la Sattwa i les tames...), conectant amb el Centre Suprem sense intermediaris -fonament primordial de tots els rites-.
En canvi, l'exili o desaparició del Grial, representa una retirada dels sentits sensibles -no materials- que ens permetien l'antiga relació d'alló exterior amb alló interior, sintomàtica degradació del actual cicle humà.
Per últim, cal parlar del llenguatge dels ocells, 'àngels o déus', simbólica adaptació als signes que fà servir l'escriptura, al tenir amb comte el valor numéric de les lletres.
Ja diguè Homer que la llengua siríaca -que podriem anomenar també com 'adàmica'- es parlava més enllà d'Ogigia.
I es que el "Llibre del món" és l'arquetip de tots els llibres sagrats, farcits pel esperit ses lletres, llum d'una realitat superior de l'èsser.
Amb definitiva, hem de ser-hi al centre on roman l'unitat, com aquell arbre anomenat Peridexión, on anaven a posar-se tots els ocells, mentre un drac atemorit seia als seus peus, amb consonància amb el que diu Salomó a la sura XXVII,16: "hem estat instruïts amb el llenguatge dels ocells i plens de tots els bens".