“Els contemplatius no necessiten cap cel a les altures perquè per a ells tota cosa és sagrada: ‘Així a la terra com es fa al cel’, diu una antiga pregària. La contemplació no es preocupa pel demà, no s’interessa per com arribar al nirvana o com guanyar el cel. La persona contemplativa no discuteix sobre doctrines. ‘La veritat només pot ser percebuda per ella mateixa’, com digué Nicolas de Cusa, tot recordant el Mestre Eckhart; això ho repetí Ramana Maharsi i d’altres. Les persones contemplatives són ‘pobres d’esperit’. El contemplatiu no es mou pel diner, no li fa falta. Per això, una civilització que exigeix diners és anticontemplativa. La temporalitat és l’obsessió de la modernitat. L’acceleració és la gran descoberta de la ciència moderna. La contemplació no s’interessa pel després, sinó per l’ara. Cada moment és decisiu; cada dia és una vida. El contemplatiu viu la ‘tempiternitat’ ara; ‘l’home ha de ser feliç perquè existeix’, digué Ramon Llull. L’autèntic contemplatiu no espera res per a demà; ha superat al temps. El Nirvâna ja és aquí i ara; la realització no t’ha de aportar res; només que abans no ho sabies. El contemplatiu descobreix la realitat sempiterna, integrant-se completament a la dimensió vertical. La persona contemplativa no realitza res pensant obtenir-ne quelcom. El contemplatiu gaudeix de la vida perquè la vida és joia i Brahman Ânanda” (Raimon Panikkar).