Déu manifestat en tres "persones".
El dogma católic insta a creure amb l'Unitat divina de Déu en les seves tres "persones": el Pare, el Fill i l'Esperit Sant (d'altres creençes, anomenen aquestes tres persones igualment, però amb diferents noms; sempre tríades, que ens fan arribar el misteri de Déu, de simbólica manera). L'àngel s'apareguè a Maria, Verge santa i li diguè: "no tinguis por, perquè has trobat la Gràcia de Déu". O sigui, que es fà necessària aquesta Gràcia perquè l'Esperit Sant pugui "comunicar-se" amb nosaltres (Emmanuel, Déu amb nosaltres); dit d'una altre manera, perquè es pugui posar en comunicació el Cel i la Terra -on el Cel és el Pare i la Terra, el Fill (L'Home amb majúscules), veritable feina de tot cristià en particular o persona religiosa en general (religare caeli et terra). Per tant, mitjançant l'acció del Sant Esperit, Déu es comunica amb l'ànima purificada (després de la Caiguda o l'expulsió del Paradís). ¿I com es pot arribar a fer aixó? Doncs, purificant la nostra ànima impura (la Yihad islàmica, poso per exemple) amb la pròpia inmmanència de la que Déu, nostre Senyor, ens ha proveïit; la qual, actuarà inmantant la transcendència divina, gràcies a l'intercessió del hermétic i alat missatger de Déu (tant present als llibres sagrats dels tres monoteismes, per exemple, com Osiris, Isis i Horus a l'antic Egipte). ¿I com podem assolir aquesta purificació? Doncs, m'atreveria a dir que tenint present a Déu en tot moment, alhora sapiguent que el que ens envolta és mutable i, amb conseqüència, fals des de la nostra facultat sensitiva terrenal; donant-li així la veritable importància que tenen a les coses que ens envolten o l'adecuada perspectiva a la nostra quotidianitat. Per la qual cosa, el Fill ha de ser el mirall perfecte del Pare, reconciliant les naturaleses divina i humana.
"No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu; 6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida" (2 Corintis 3, 5-6).
El pare és Déu, el Fill és Déu i l'Esperit Sant és Déu. I el Pare envía l'Esperit Sant per així engendrar el Verb. Així doncs, l'Esperit Sant vivifica! Déu es mostra amb el Fill per mediació del Sant Esperit! El Fill és la manifestació de Déu (que s'oculta als nostres ulls físics); i l'Esperit Sant els comunica. La inmmanència seria Déu dins l'espai i el temps, mentre la transcendència seria el Déu preexistent, fora de qualsevol paràmetre existent; L'Esperit Sant seria la Gràcia que permet aquesta comunicació.
"Perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre" (Mateu 10,20).
No hay comentarios:
Publicar un comentario