"I per bé que l'home vulgui fugir de si mateix
com d'una presó que l'odia i el reté,
hi ha no obstant en el món un gran miracle:
jo sento que tota la vida és viscuda.
Qui és el que la viu, doncs? Són la vida aquelles coses
que com una mel...odia no escoltada
estan com en una arpa davant el capvespre?
Són la vida els vents que des del mar vénen,
són les flors que teixeixen aromes,
les llargues avingudes que envelleixen,
els ardents animals que caminen,
o els ocells que, estranys, aixequen el vol?
Quí, doncs, viu la vida?" (Rilke).Ver más
com d'una presó que l'odia i el reté,
hi ha no obstant en el món un gran miracle:
jo sento que tota la vida és viscuda.
Qui és el que la viu, doncs? Són la vida aquelles coses
que com una mel...odia no escoltada
estan com en una arpa davant el capvespre?
Són la vida els vents que des del mar vénen,
són les flors que teixeixen aromes,
les llargues avingudes que envelleixen,
els ardents animals que caminen,
o els ocells que, estranys, aixequen el vol?
Quí, doncs, viu la vida?" (Rilke).Ver más
No hay comentarios:
Publicar un comentario