"Seyidna Al-Khadir a l'Islam, vestit de verd i portat sobre l'aigua per un peix, està lligat al simbolisme de l'Aigua de Vida (Aquae Vitae) o Beguda de l'Inmortalitat, haoma avéstic o soma védic. Tots aquests elixirs simbolitzen coneixement diví, esotéric. Khadir és el mestre del “Riu de la Vida”, que correspon al Déu védic Varuna.

La conquesta del Graal conté la sang de Crist, com la “llet de la Verge” (metafóricament anomenada “Via Làctea”). El regne del profeta es sitúa a l'extrem nord, la terra del Porc Senglar de la Tradició Primordial, la Terra Sagrada Polar.

Els Afrâd constituixen els “solitaris” o “savis” del Sufisme, fent la mateixa funció que Gabriel amb el Profeta d'Allah, o sigui, distribuidor de les Aigües de la Vida i l'Inmortalitat. Els Afrâd no tenen deixebles, no reivindiquen cap magisteri i no imposen cap disciplina, dispensant la seva ciència com un dó, renuncien a tot moviment propi, per poder així establir un perpetu estat de repós. Per a ells, el somni és l'estat privilegiat d'abandonament a Déu.

Les dues cadenes iniciàtiques són la històrica i l'espontània -o Marial-. La Verge Maria, que l'Àngel saludà com a “plena de Gràcia”, és l'icone dels Afrâd (que l'Islam anomena “Fâtir”), com a expressió absoluta de la “Naturalsa Original”. Als Evangelis canónics no es fà mai cap al.lusió al llinatge de Maria -com si no tinguès avantpassats-.

Filla d'Ana (Diana) per contraposició a Isabel (Isis) com a mare de Sant Joan Baptista.

Al-Khadir tampoc té cap llinatge; mentre -a l'Alcorà- Maria és anomenada “germana d'Aaron”; I Aaron deriva d'Arón -en hebreu, cofre- o sigui, l'Arca. Simbólicament, l'Arca de l'Al.liança.

Al Llibre eslau d'Henoch, s'indica que Sophonim és la mare de Melquisedec, que va concebre a son fill sense conèixer cap home.

Melquisedec a la Torah, Maria a l'Evangeli i Al-Khadir a l'Alcorà.

El llenguatge siriac -dels ocells- que es parlava abans de la confusió de les llengües -i es parlà al Pentecostes-, també parlat a la “Siria primitiva” i a Heliolopolis.

Al-Fitrah equival al Dharma hindú; a la “Paraula Perduda” (ungida quan es trobada) o siriaca.

La verge dels Afrâd és negra, com a forma d'alquimia espiritual; segons Henry Corbin, l'alquímia pertany al “Món imaginalis”.

L'aunciació de Gabriel a Maria pertany al món espiritual, com a símbol d'alló verticalitzat. Aquest “Mon imaginalis” és el que el platonisme neo-zorostrià de Sohrawardi designà com la Terra Celest de Hûrqalya, teúrgia de l'àngel, del que es desprenen les intel.ligències querubìniques.

El món de l'home és el món de la percepció sensible. L'ànima té la percepció imaginativa i l'àngel la percepció intel.ligible. Aquest món interior ha estat descrit per Sohrawardi, inspirat al mazdeisme, tant proper al nostre Graal. És la demanda-reçerca (Quète) de Al-Khadir; el retorn cap a la porta celestial; el nord cósmic, la “roca maragda” al cim de la muntanya Qâf; el Paradís terrenal de la Hiperbòrea allunyada de la caiguda adàmica. Allà resideix la forma angèlica de Al-Khadir (el verdejant) amb sa visió maragdina o capacitat espiritual de “veure les coses de Hûrqalya”. Al-Khadir és el iniciador de la via profètica secreta; és el guia interior. Als seus ulls, la trobada amb el àngel permet a l'ànima adonar-se que està unida amb aquest, a modo d'alter ego.

Del Sufisme, Sohrawardi va rebre la idea d'un mestre interior que, en esència, no és un altre que el de la Revel.lació; o sigui, l'Arcàngel Sant Gabriel. La narració sohrawardiana instaura una via operativa d'escriptura que és la dels Afrâd. Quan una ànima singular troba l'Arcàngel Sant Gabriel, aquest passa a ser-hi un “àngel personal”, que reflexa la “Naturalesa Perfecta”.

A un relat iniciàtic -”el rumor de les ales de Gabriel”- diu que l'Arcàngel té una ala blanca a la dreta y una altre negre a l'esquerra, símbols de l'Esperit i del psiquisme (Noûs i Psyquê)".

Al-Khadir, Vía marial dels Afrâd, per René Guénon