El mite egipci hermopolità va descriure clàrament quatre figures divines: "Shu" com la substància aèria, ígnea i seca de la llum que, amb l'unió de la humitat provinent del cel (sa germana "Tefnut"), produeix la rosada de la que sorgeixen d...os fills “Geb” i “Nut”. Aquests també s'uniran –en aquest cas, cada nit quan es posa el sol-. “Nut” és el cel nocturn, mentre que “Geb” personifica la terra. I quan el sol es novament regenerat, “Shu” torna a separar als germans; i es que “Geb” esdevè la terra on es troba la llavor solar, que es gesta a la nit gràcies a sa germana (per cert, a la mitologia egípcia, “Geb” i “Nut” són els pares de quatre fills, Isis i Osiris, Neftis i Set) -anàlogament, a l'alquímia, la matèria primordial es diversifica en quatre elements-. I, segons aquest organigrama, tindríem:

Shu = Llum/aire, Tefnut (Humitat del cel), Nut (Cel nocturn) i Geb (Terra).

Shu al mig, Tefnut, als costats i Nut arquejada sobre Geb.