Soliloqui a Poblet.

Si Déu és infinit i finit alhora, 
si Déu es pot manifestar, però no serà mai vist amb els nostres ulls, 
si Déu és i no és, si pot néixer i romandre amb nosaltres, 
si Déu, mitjançant el Verb, ens permet arribar a entendre que forma part nostra, s’encarnà i el misteri diví pot tindre recull amb les paraules de l’Evangeli i demés llibres sagrats, aleshores
se’ns pot fer proper aquest Déu del que formem part i es revela contínuament.
Quina necessitat tenim de Déu?
Podem creure que cap...
!quan es tota!
Sense el sentiment religiós o metafísic, la nostra existència esdevé un sense sentit.
Quan l’home abandona a Déu, sense adonar-se’n realment s’està abandonant a sí mateix.
¿Qui soc jo per desitjar res que no sigui a la meva pròpia Essència?