“Aquí baix, tots són útils per a alguna cosa o per a algú;
en canvi, nosaltres semblem inútils als altres i a nosaltres mateixos. 
Per consolar-nos, doncs, Déu consent, alguna vegada, a dir-nos un petit mot.

Si no buidem el cos per mitjà del dejuni, l’esperit per la pregària i l’ànima per la contemplació,
com podrà el Senyor omplir-nos de la seva presència, triple i única?”

(Missatge Retrobat XIV, 49)...Sinó, com podríem abstreure'ns de convertir-nos en pobres víctimes, al fons de les aigües subaquàtiques, com es troben plenes de tresors il•lusoris?